Diuen que a través de les paraules, el dolor es fa més tangible. Que podem mirar-lo com a una criatura fosca. Tant més aliena a nosaltres com més a prop la sentim. Si algún d'aquests petits grans es posa malalt, la resta de l'organisme també. Però jo sempre he cregut que el dolor que no troba paraules per ser expressat és el més cruel, el més profund... el més injust. Vaig pasar-me la vida estimant a un home que no m'estimava... era un temps en el que mirava el futur amb més esperança que por.

ALba*